Als Estats Units la joventut nord-americana es va revelar contra la generació anterior. La música dels blancs i la dels negres estava molt separada i tenia característiques completament diferents: mentre la negra era vitalista i rítmica, la blanca era tradicional. Tot i això, els blancs escoltaven la música dels negres per la ràdio, i això va fer que les discogràfiques comencessin a produir unes noves versions, els "covers", que eren cançons de negres cantades per blancs.
La influència dels músics blancs a través del country i l'aparició de la guitarra elèctrica donaria pas a un nou gènere: el rythm 'n' blues, pare del rock'n'roll. Alan Freed, un discjòquei de Cleveland, va ser el primer en difondre la música de les grans figures del rythm 'n' blues, ja fos per la ràdio o en concerts públics anomenats Moondog's Rock 'n' Roll Party (d'aquí en va sortir el nom). El grup de The Comets va aconseguir el primer èxit d'aquest nou estil.
L'arribada del rock'n'roll va multiplicar les vendes de discos i va augmentar el mercat musical. Aviat van sorgir dues tendències:
-El rock'n'roll blanc, del qual alguns artistes reconeguts van ser Elvis Presley, Buddy Holly, Eddie Cochran, Jerry Lee Lewis, Gene Vicent, Carl Perkins...etc.
-El rock'n'roll negre, del qual alguns artistes importants van ser Chuck Berry i Little Richard.
El 1954, Leo Fender va crear la guitarra elèctrica més venuda i copiada de la història: la Fender Stratocaster.
A principis dels seixanta, molts artistes van desaparèixer, ja fos per la pressió de les expectatives comercials, els excessos, o es retiren. Els seus successors no tenen el mateix èxit que ells, i apareixen ritmes nous que intenten substituir el rock'n'roll, però la majoria van ser oblidats, com el twist.
LA NOVA CANÇÓ (Ramon Vendrell):
http://www.youtube.com/watch?v=JEpKnkhTj-0&list=PLE3435D261FF5F67F
LA NOVA CANÇÓ (Ramon Vendrell):
Als Països Catalans, contemporàniament, amb el fenomen del rock i de la cançó pop, sorgí un gènere nou -diferenciat del cant coral, del cuplet i de les cançons de muntanya-, de clares arrels franceses -Brassens, Montand, Brel, etc- i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d’uns pressupòssits ètics de caire democràtic, l’anomenada Nova Cançó.
Aparegué a la segona meitat de la dècada 1951-60, en iniciar-se un grup format per consell de Josep Benet i de Joan i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter, els quals el 1956 compongueren unes primeres cançons en català, fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials catalanes.
http://www.youtube.com/watch?v=JEpKnkhTj-0&list=PLE3435D261FF5F67F
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada