Després de la guerra que va enfrontar àrabs i israelians, el preu del petroli va pujar tant que va provocar una crisi. Els joves, que fins ara s’havien identificat amb els cantants de rock, que es manifestaven mitjançant la música, ara ja no ho podien fer, perquè aquests autors eren rics. Això afavoreix que a Anglaterra sorgeixi el Punk, que en anglès significa “gamberro”. El jovent de classe obrera d’aleshores sí que s’hi sentia identificat, i aquesta va ser la clau del seu èxit.
Els cantants Punk tenen com a objectiu destruir l’ordre que ha estat establert, ja que la seva visió del món consisteix en un munt d’injustícies socials, i a causa d’això van popularitzar la expressió “no future”, és a dir, “sense futur”. La música Punk consisteix en música rock molt reduïda: les melodies són més simples, utilitzen menys acords, les seves lletres són provocatives i les interpretacions agressives.
A més a més, l’estètica de molt cantants Punk ajudava a donar-los una imatge de pobresa (això també ajudava a que els joves s’hi identifiquessin). Acostumaven a portar els cabells pentinats en una cresta, o bé tan sols els laterals afaitats. També portaven caçadores negres, botes de treballador, guitarres barates, etc. Molts es van fer piercings.
L’estètica Punk:
Uns dels primers representants del Punk van ser els londinencs Sex Pistols. Al Regne Unit se’ls va veure com un perill social, i van censurar una cançó seva: God Save the Queen.
Els Sex Pistols:
El moviment Punk va tardar molt poc a estendre’s per tota la Gran Bretanya (amb els grups Sex Pistols, The Clash i també The Dammed), però també va arribar a Estats Units (The Ramones) i a Alemanya (Nina Hagen).
Cap al 1980, aquest Punk va donar lloc a tendències diferents que es van anomenar New Wave (Nova onada). En aquesta categoria s’hi poden trobar des de grups continuadors del Punk fins a creacions que ja s’acostaven més al pop. Amb el sorgiment d’aquesta nova tendència, la idea de destrucció dels Punk es converteix en un interès important per l’ecologia, els drets humans i el pacifisme. En aquesta categoria hi destaquen grups com: The Cure, Simple Minds, The Police, U2, The Smiths o Talking Heads.
El grup Simple Minds:
Alive and kicking, Simple Minds, 1985:
Every breath you take, Police, 1984:
With or Without you, U2, 1987:
EL POP I EL ROCK MÉS CLÀSSIC (Andrea Bagan):
A part d’aquests autors que han creat formes alternatives de rock, n’hi ha alguns que han mantingut en la línia musical basada en el pop i el rock més clàssic. Alguns exemples són: Bruce Springsteen, Rod Stewart, Phil Collins i el grup Dire Straits.
Born in the USA, Bruce Springsteen, 1984:
You'll be in my heart, Phil Collins, 1999:
Walk of life, Dire Straits, 1985:
Aquesta dècada dels vuitanta va proporcionar èxit a diverses autores, cosa que fins aleshores no havia succeït, sempre havien tingut més èxit els autors masculins. Alguns exemples són Tina Turner, Whitney Houston i Madonna.
Als vuitanta comencen a aparèixer maneres diferents d’interpretar les cançons a l’escenari: Madonna i Michael Jackson hi incorporen estils de ball forts i dinàmics.
Molts artistes van començar a difondre la seva música mitjançant els videoclips, que van passar a ser una nova manera de comunicar-se artísticament.
També va començar l’era del techno-pop: es van millorar instruments, com el teclat, els sintetitzadors i els sàmplers. Aquí destaca Mike Oldfield.
Mike Oldfield:
EL ROCK ALS PAÏSOS CATALANS (Ramon Vendrell):
El rock ha estat influït per una gran quantitat de fonts, principalment pel blues, el rythm and blues i el country, però també pel góspel, pel pop tradicional i pel jazz i el folk. Van formar el rock totes aquestes influències combinades en una simple estructura musical que era ràpida, enganxosa i ballable.
El terme Rock Català és va començar a utilitzar, sobretot, a partir de finals dels 80 i principis dels 90 per a referir-se als grups i intèrprets de música rock i d'altres estils en català.
De fet, l’etiqueta de "rock català" porta a confusions, perquè els grups que s’hi han inclòs practiquen estils musicals molt diversos. L'únic nexe d’unió entre ells és l’aposta per la llengua catalana com a vehicle d’expressió.
Alguns dels grups més representatius d’aquest moviment són: Sopa de Cabra, Els Pets, Sau, Sangtraït, Lax'n'Busto i Gossos, entre d'altres.
ELS PETS
Són un grup de Rock català, originari del poble de Constantí (Tarragona).
Els seus components són: Lluís Gavaldà liderant el grup a la veu i a la guitarra, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix.
Els pets:
SAU
Sau ha esdevingut, al llarg de la seva trajectòria musical, un dels millors grups de pop rock en català de tots els temps. Amb deu discos a les espatlles, Sau es va consolidar com a fenomen de masses oferint centenars de concerts arreu dels Països Catalans i Europa, molts dels quals, multitudinaris i venent milers de discos.
El grup es va començar a formar l'any 1986, quan en Carles i en Pep Sala es van conèixer durant la gravació d'un programa pilot de TV3. El grup va durar fins el 1999, per la mort de Carles Sabater.
SAU:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada