La música que escoltem ens fa sentir diferents: ens identifiquem amb ella, forma part de la nostra ideologia i de com ens mostrem als altres: l'estil de roba, els piercings, el pentinat, etc. La música és un producte, i s'ha de publicitar, per vendre's i poder ser comprada. La indústria discogràfica és la que s'encarrega de crear la necessitat de tenir una música amb la qual identificar-se. La música es difon ràpidament per tot el món gràcies als mitjans de comunicació de masses com la ràdio, la televisió o Internet. Però la música també passa de moda. I és que des del principi, la música popular ha estat lligada a les noves tecnologies: primer els discos de vinil, més tard als walkman, als mp3...etc. Ara es busquen instruments folklòrics per fusionar-los amb els electrònics.
Els orígens del pop i el rock:
UN NOU MERCAT MUSICAL (Borja Combas):
Com hem dit abans, la música popular urbana es difon molt ràpidament. Però els gustos de la gent canvia, i els èxits musicals cada cop duren menys. A part d'això, moltes estrelles musicals de fa temps han sigut un bon exemple per a les estrelles actuals.
Des dels inicis del pop i el rock, un cantant o grup famós deu gran part del seu triomf a productors, discogràfiques, mànagers, arranjadors, locutors de ràdio, discjòqueis, etc. Per triomfar en el món de la música cal saber envoltar-se dels col·laboradors adequats i tenir un bon màrqueting. També, des de fa temps, en els mitjans de comunicació han aparegut programes que pretenen llançar a la fama a persones que volen dedicar-se a la música i convertir-se en cantants de popularitat (Operación Triunfo, El Número Uno, Tu Cara Me Suena, etc.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada